LA MOCIÓ DE CENSURA: UN RECURS DEMOCRÀTIC

 

Imatge de la façana de l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca. 

OPINIÓ / ASSUÈS LÓPEZ ORLEANS

La moció de censura és un recurs democràtic quasi tan antic com el propi parlamentarisme. Els primers “impeachments” moderns, com es coneix aquest procés al món anglosaxó, els trobem al segle XVIII al Regne Unit.

Així doncs, una moció és una proposta de destitució, presentada i votada en una assemblea legislativa, com a forma de reprovació o rebuig de l’acció de govern. En cas d’aprovar-se, comporta la dimissió de la presidència i el seu gabinet amb l’objectiu que prengui la responsabilitat un lideratge alternatiu. En resum, és un procés que cerca un canvi de rumb en la direcció d’una comunitat política.

Arreu de les diferents democràcies del món existeixen diferents models de moció de censura, basats i inspirats en la cultura política i en la història de cada societat. A l’estat espanyol, aquest procés està recollit a l’article 113 de la Constitució, els estatuts d’autonomia de les diferents Comunitats Autònomes desenvolupen el seu funcionament i, a nivell local, aquest procediment també està regulat per la Llei Orgànica del Règim Electoral General. A grans trets, el que defineix la moció de censura dins l’ordenament espanyol és el seu caràcter majoritari i constructiu.

Mentre que a altres models de democràcia, una moció exitosa pot portar directament a eleccions anticipades contra la voluntat de l’executiu de torn, a l’estat espanyol han de ser constructives. És a dir, han de proposar un cap d’executiu alternatiu, que en cas d’aprovar-se la moció, s’encarregui de formar un nou govern.

D’altra banda, per proposar i aprovar aquest procediment, es necessita una majoria absoluta de la cambra legislativa, el que seria més de la meitat dels escons o regidories a favor. Aquesta tipologia de moció de censura és pròpia de sistemes polítics amb una història marcada per la inestabilitat política. En el cas espanyol, la Constitució s’inspira en el foment de la governabilitat i la construcció de governs d’ampli suport, defugint d’èpoques passades on l’agitació política i social era molt més present com la transició o el final de la segona República.

Així doncs, una moció de censura ha de perseguir un gir de guió motivat per algun fet que porti a la deslegitimació d’un govern. L’últim exemple presenciat a les Corts generals és clar, a causa d’un procés penal contra el partit a l’executiu, l’oposició presenta una moció ja que aquest fet es considera suficient com perquè la majoria social arreu de l’estat hagi perdut la confiança en el govern.

A nivell local, aquest transfons no té un paper tant destacat, però sobretot impera la voluntat de l’oposició de presentar un millor projecte de ciutat. Si bé l’actual alcaldia de Ciutadella governa amb suports minoritaris, l’oposició també va tenir la seva oportunitat d’evitar aquesta situació.

Esperem amb els millors desitjos que la seva proposta porti a la ciutat a un millor progrés i benestar.