Moció de censura a Ciutadella: analitzam relat i arguments; Què és cert i què no de les coses que es diuen?

 

La Corporació municipal constituida el juny de 2023 amb Juana M. Pons (PP) com alcaldessa. 

M. S./ CIUTADELLA DIGITAL

Divendres, PSOE, PSM i Ciutadella Endavant presentaran, si res no canvia, una moció de censura a l'Ajuntament de Ciutadella. El Ple per revocar l'actual alcaldessa i designar Llorenç Ferrer en el seu lloc es celebrarà, si es compleixen les previsions, el dia 19 de juliol a les dotze hores. A Ciutadella Digital analitzem els diferents relats sobre la moció de censura i els contrastem amb les dades per tal de poder oferir una visió argumentada de la realitat que suposa aquesta moció.

"Ningú no va triar a Llorenç Ferrer per batlle. El PSOE no va ser el partit més votat."

 En el sistema electoral espanyol, el batlle no és elegit directament pels votants. A Ciutadella, el que van elegir els votants són els 21 regidors que formen el consistori. Són els regidors els que voten l'alcalde a la sessió constitutiva. En el cas de l'Ajuntament, els partits d'esquerra (PSOE, PSM i Ciutadella Endavant) sumen la majoria de regidors (11), davant de la suma del PP (9) i VOX (1). Per tant, la lògica fa que governi sempre no el partit més votat, sinó el candidat que aglutina més suport entre els 21 regidors.

"Els firmants de la moció de censura hauran d'explicar molt bé els motius de la moció al poble."

 Realment, el que han hagut d'explicar els partits signants de la moció durant tots aquests mesos als seus afiliats i als votants d'esquerra en general és el motiu perquè, tenint la majoria absoluta, no van ser capaços d'arribar a un acord després de les eleccions per revalidar el tripartit. La veritable anomalia va ser aquesta, que escapa a tota lògica democràtica, pel fet que el bloc d'esquerres va acabar a l'oposició sent majoria. El poble no és un bloc unitari. N' hi haurà gent a favor i altre que no. 

"La moció de censura no està justificada." 

SÍ I NO. La moció de censura, que es una eina que es sol aplicar en casos de excepcionalitat, realment mai no s'hauria d'haver produït en aquesta legislatura perquè la situació d'un govern de dretes, en minoria, davant una oposició d'esquerres resulta una rareza i  una anomalia democràtica. Si s'hagués seguit l'ordre lògic de les coses, PSOE, PSM i Ciutadella Endavant haurien d'haver iniciat la legislatura al govern, sumant una majoria estable de govern. Per tant, la voluntat majoritaria surgida de les urnes no era un govern del PP, sino la reedició del pacte d' esquerres, que aglutinaven els vots suficients per reeditar-ho una legislatura més. Fent les coses com era d' esperar la moció de censura no hauria estat necessària en cap cas. 

Què ha canviat per fer possible l'acord d'esquerres ara, i no el juny de 2023?

Les circumstàncies ara mateix són ben diferents de les que hi havia sobre la taula després de les eleccions municipals. D'una banda, en el grup municipal del PSOE es va produir la dimissió i el relleu de Carol Cerdà i Pedro Capó per dos independents com són Ester Mascaró i Bernat Casasnovas. Però, sobretot, el temps ha permès als partits majoritaris d'esquerra tornar a fer feina conjuntament, amb protagonistes nous, després que la tensió de les eleccions i una campanya electoral desafortunada amb el desencontre per la diferent visió de tempos sobre la plaça des Born obrís una ferida que ha trigat a curar.

"Des de l'oposició, si tenen la majoria podien decidir igualment: són igualment els que manen. 

SI I NO. La majoria d'esquerres només es podia fer efectiva al Ple, a l'hora de votar grans projectes o decisions importants, que tanmateix, per aplicar-se, necessiten l'impuls de l'equip de govern. A més, la batlessa controla els funcionaris, els tècnics i la junta de govern, pel que controla el dia a dia i marca les necessitats i urgències. De poc serveix, per tant, tenir la majoria al plenari si no es poden aplicar posteriorment les polítiques d'esquerres en el dia a dia.

"Els partits d'esquerra han fet la moció de censura per la cadira i el sou." 

La situació personal dels regidors i les regidores difícilment és motiu per explicar una moció, i no és un argument vàlid. De fet, fent una ullada a les declaracions d'IRPF dels regidors, es pot veure perfectament com molts dels regidors del Partit Popular no declaraven pràcticament ingressos abans de ser regidors. ¿Depenen  ara ells de la cadira? En canvi, hi ha casos de regidors d'esquerra que en les seves feines professionals obtenen molts més beneficis dels que obtindran amb el sou a l'Ajuntament. (Per exemple els dos futurs batlles: Llorenç Ferrer (PSOE) i Maria Jesús Bagur (PSM)).  A més, hi ha coses que no canvien, com el fet que el Partit Popular seguirà sent el grup municipal que més doblers mensuals rep de l'Ajuntament (aproximadament 2.500 euros) pel fet de ser el grup majoritari.

"Han fet més el Partit Popular en un any que l'esquerra en vuit anys." 

Aquesta frase és una fal·làcia absoluta. El Partit Popular en aquest any de legislatura només ha tingut capacitat per gestionar i seguir amb el dia a dia, quasi automàticament, a partir de la feina que repeteixen funcionaris i administració de forma quasi automàtica. Ciutadella ha tingut un govern Low Cost. I la gestió de cada área,millor o pitjor, ha depengut també de la valua  i l'impuls de cada regidor en concret, però sense possibilitat de tenir un projecte de ciutat, en estar en minoria. 

Més dades d'interès sobre una moció de censura:

• Una moció de censura és un procediment que permet als membres d'un ajuntament proposar la destitució de l'alcalde o alcaldessa en funcions.
• Perquè la moció prosperi, ha de ser recolzada per la majoria absoluta dels membres del Ple.
• Aquesta eina democràtica s'utilitza normalment quan es considera que l'alcalde o alcaldessa no compleix adequadament amb les seves responsabilitats o quan hi ha una pèrdua de confiança política.
• Si la moció és aprovada, el candidat proposat a la moció, en aquest cas Llorenç Ferrer, és designat com a nou alcalde o alcaldessa.
• La moció de censura anterior a l' Ajuntament de Ciutadella data de 2009, quan els suport de UPCM de Joan Triay a PSOE i PSM va permetre desbancar a Llorenç Brondo, llavors en el grup mixte després de la sortida del Partit Popular.