Ca'n Seguí: 1928.

Per Joan Martínez

No ens allunyarem gaire de Ca sa Millonària/Casa Botey. El desembre de 1922, el fabricant de calçat i inversor Sebastià Seguí Sintes va adquirir la propietat i va apostar per construir un edifici que acollís la maquinària i els motors del seu primer taller. A més, havia de complir amb la legislació sanitària que exigia llum exterior, ventilació i serveis per als treballadors de tots dos sexes.

L'època dels "happy twenties" a Menorca.

Entrant de ple en la dècada dels anys vint, és important destacar que els "happy twenties" a Menorca es van viure en relativa tranquil·litat. La indústria menjava amb els altibaixos de les crisis, mentre la societat començava a valorar els moments de lleure i es fomentava la idea de l'illa com a destinació turística. Aquells anys feliços van permetre que els calçats menorquins triomfessin a França i Anglaterra, mentre l'empresa Codina Villalonga expandia els seus productes de goma a Espanya, Portugal i, per descomptat, França, on mantenia interessos comercials estratègics.

Els germans Seguí Sintes.

Els germans Sebastià, Francesc i Antoni Seguí Sintes també van participar activament en aquest context. Des de finals de la dècada anterior s'havien destacat en el negoci de les pells, i el calçat. Malgrat que la premsa de l'època a principis dels anys vint parlava de crisi, molts industrials diversificaren els seus interessos en altres sectors. Amb tot, la manufactura sabatera era la que continuava generant llocs de feina i inversions.

Quatre grans fàbriques de calçat.

A partir de 1926 a Ciutadella es van construir quatre grans fàbriques de calçat, però actualment només perduren els tallers de Seguí i Cia, situats al costat de Ca sa Millonària, al 102-100 del Camí de Maó. En aquest article no abordarem l'evolució d'aquest edifici un cop va deixar de ser fàbrica de calçat. Molts sabem que una de les naus es va convertir en un taller de mecànica de cotxes, conegut com Firestone, i com a exposició de la SEAT. L'altra nau també ha tingut un ús similar per a Volkswagen.

El cert és que la Seguí i Cia. no era, com hem dit, l’única fàbrica construïda als anys vint; les altres tres eren la Vàzquez i Cia., la Pallicer Bonet, i, evidentment, la Pons Menéndez. Com va passar amb la Casa de Ferro de la Plaça des Born, sempre hi ha qui lamenta la destrucció d’aquell edifici a Dalt es Penyals. El problema no és la destrucció, sinó la consciència social per preservar el patrimoni oblidat; en aquest cas, l’arquitectura i els béns industrials.

La construcció de la fàbrica: 1928.

A partir de 1928 tenim notícia de la construcció de la fàbrica de Sebastià Seguí, que amb aquella inversió donava cabuda a les màquines que havia adquirit pels tallers del Carrer Nord, essent soci el 1924 de la Seguí, Mir i Cia. Les gestions dels seus germans Antoni i Francesc donaren fruits al mercat nacional, francès, i colombià fins on havien viatjat amb n’Enric Florit. Cal dir que aquell va ser un fracàs total, però la línia de producció amb França i Londres assegurà el futur a curt termini, i la posada en marxa de l’Elèctrica Seguí en temps de la República va confirmar la posició social dels germans.

Acabada la guerra i després de la purga contra la burgesia republicana, sorgí l’Elèctrica Ciudadela S.A., una fusió de les dues centrals que va ser controlada per Sebastià Seguí com a president i dissolta el 1959, essent president n’Antoni.

La fàbrica i la seva singularitat arquitectònica.

Anem als tallers. Construïts el 1928 formen part del grup de fàbriques que van veure la llum en la segona meitat de la dècada, i són el darrer vestigi, essent, per tant, una construcció singular d’una Belle Epoque de creixement econòmic i social.

Malgrat que a simple vista no sembla una construcció que cridi l'atenció, en realitat és un exemple molt curiós de dues naus paral·leles unides per un cos central. Aquesta disposició oferia ventilació i l'entrada de la llum exterior. En aquest sentit, la nau guarda relació directa amb la desapareguda Pallicer Bonet del carrer Marques d'Albranca i amb la també desapareguda Pons Menéndez, a la Plaça de Dalt dels Penyals. Sabem que el setembre de 1928 l'empresa demanà permís per allotjar un motor de gasoil Crossley Bross de 27,30 H.P en substitució dels deu motors elèctrics que tenien en els tallers del carrer Nord i que havien estat instal·lats el 1924 per ordre la raó social Seguí, Mir i Cia.

Sistema mixt de producció i número d'operaris.

La fàbrica comptava amb una secció d'ajuntat i embaulat, així com amb la secció de sabaters que treballaven un sistema mixt –mig mecànic mig artesà- que incorporava maquinària de desvirar, cosir sola i clavar talons. Cap al 1929 era considerada una de les empreses model del sector, comptant, segons algunes fonts, amb 140 operaris. Amb tot, la matrícula industrial de 1929 ens diu que la raó social de la Seguí i Cia. tenia 30 treballadors. L'explicació és econòmica, ja que les empreses contribuïen segons la seva capacitat.

La II República.

Durant els temps de la II República el nombre de treballadors censats no va variar, però van guanyar en drets laborals, pel fet que la direcció aprovà el pagament de la setmana de vacances retribuïdes i un subsidi de malaltia. Es convertia amb la Pons Menéndez amb una de les capdavanteres en aprovar aquestes dues mesures. A més, l’empresa va acordar amb l’ajuntament de Ciutadella el sosteniment energètic de la fàbrica de gel a canvi d’una subvenció i l’obligació de fer entrega de gel als pobres de la ciutat.

El gener de 1936, com hem referit abans, la Seguí i Cia inaugurava la segona central elèctrica de la ciutat, constituint aquest un actiu estratègic en la cartera de negocis de la societat. Un cop esclati la guerra els tallers i la seva direcció recauen en els treballadors, però els Seguí es posicionen a favor de la legalitat republicana. Antoni va ser un dels potentats de la burgesia ciutadellenca que va fer costat a la Cooperativa Popular i avalà l'emissió de bitllets.

La repressió de la dictadura i el ressorgiment.

Evidentment, la dictadura no va perdonar aquell posicionament, i el 1939 Sebastià va ser encausat i represaliat acusat de maçó i col·laboracionista del comunisme, no debades, els germans Seguí havien optat per a mantenir les línies de crèdit municipals, un tema que havia creat problemes durant la batlia de Miquel de s'hort den Vigo. El maig de 1939 la Seguí i Cia. tornà a treballar aquest cop pel mercat nacional. Les exportacions es centraren a Madrid i Barcelona, però també obriren contactes a Euskadi i Cantàbria.

Durant els anys quaranta l’empresa treballà sota el paraigües del “calçat d’artesania”, la qual cosa implicava omitir la producció auxiliada per la maquinària. L’any 1953, un cop el Règim relaxà el control dels preus era hora de tornar a les màquines. Aquell any, la societat legalitzà les màquines que tenia i ens aporta la dada del capital social: 100.000 pessetes.

La doble vessant del negoci de sabates i electricitat continuà fins a 1959 quan l’Elèctrica Ciudadelana S.A. es va dissoldre. La darrera dada que aportarem és de 1971 quan els tallers del llavors carrer de Calvo Sotelo 100, comptaven amb 33 operaris, dels quals dones. El darrer gerent va ser Antoni Seguí Sintes, vinculat a Sant Miquel, i home que seria investit fill il·lustre de Ciutadella.