"ETS ALLÒ QUE DETESTES: ETS ÀRAB; NO TENS RES DE JUEU."

No record com va ser, ja fa uns anys, que vam anar, amb la família de la meua dona, al teatre de la Biblioteca de Catalunya a Barcelona a veure l'obra "Incendis" de Wajdi Mouawad posada en escena per la companyia La Perla29 i dirigida per Oriol Broggi. El que sí record és que em va impressionar molt, la vam disfrutar i la vam patir. Poc temps després la vaig llegir, l'obra, juntament amb les altres tres - Litoral, Boscos i Cels - que formen la tetralogia del mateix autor, "La sang de les promeses". "La força del que està escrit en aquestes pàgines és tan profunda que les paraules, les frases i les imatges queden gravades amb una brutalitat inaudita al cor del qui les llegeix", dirà el director.

Un nou descobriment

De casualitat, fa uns dies, a la llibreria vaDllibres em vaig topar amb una nova obra seua "Tots ocells" i no vaig dubtar a endur-me-la. Aquesta obra ja la van estrenar a Barcelona al mateix espai i per la mateixa companyia. Ara la reposen, amb totes les entrades exhaurides i pròximament en faran una gira per tot Catalunya.

Wajdi Mouawad és actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d'expressió francesa de més rellevància del panorama actual. Nascut a Líban, la guerra civil va obligar la seva família a refugiar-se a Beirut i posteriorment a emigrar a França i a Quebec, on va obtenir la nacionalitat canadenca. El conjunt de la seva obra, que el va convertir en un autor de renom internacional, li ha valgut el Gran Premi de Teatre de l'Acadèmia Francesa. Amb la novel·la "Ànima", ha tingut una sèrie de prestigiosos premis. Des del 2016 dirigeix el Teatre Nacional de la Colline, a París.

La trama de "Tots ocells"

Eitan, el protagonista de "Tots ocells", és un jueu alemany que investiga sobre l'ADN a Nova York. Allà es troba amb Wahida, una jove àrab que fa una tesi sobre un manuscrit de Hassan al-Wazzan, conegut per Lleó l'Africà, diplomàtic marroquí nascut a Granada i convertit al cristianisme. Els dos viatgen a Israel a la recerca dels avantpassat d'Eitan. Quan anaven a travessar el pont que els menava a Cisjordània, un atemptat terrorista fereix greument Eitan i el deixa en coma. Wahida es veu en la tessitura de comunicar als pares d'Eitan, residents a Alemanya i que no aproven la relació del seu fill jueu amb una àrab, la greu situació en què es troba. El drama es desenrotlla en ple conflicte entre Palestina i Israel.

Anteriorment, en una visita dels seus pares a Nova York, on celebrarien la pasqua jueva, ja hi havia hagut una greu discussió entre els pares d'Eitan i ell per la seva relació amb la Wahida en presència de l'avi patern. Norah, la seva mare, jueva també però filla d'una família de comunistes de l'Est, li dirà: "No hi ha ningú, ni una sola tribu, que pugui suportar veure el seu fill seure a taula amb l'enemic".

Conflicte d'identitats

La guerra entre àrabs i israelians, desgraciadament tan d'actualitat aquests temps, és al substrat de l'acció dramàtica. Però més enllà del conflicte bèl·lic hi ha el xoc d'identitats. Què és ser jueu, què és ser àrab? David, el pare, li dirà al fill: "... hi ha una altra llei, més antiga, ancestral, que brolla de la sang dels nostres i que ens fa responsables els uns davant dels altres". I Eitan: "No és la carn ni la sang, és el cap, és la psicologia, una educació de merda, culpabilitzadora, que amaga la vida...".

Wahida: "...he caminat sense anar enlloc entre la pols de Palestina i he tingut la sensació que tornava a casa". "De nit era la guerra, a l'alba, enterrar els morts... Ningú no es vol consolar. La còlera cal mantenir-la viva, cal detestar l'enemic." I més endavant: "Fa tres anys que em moro d'avorriment amb una tesi que vol demostrar com n'és de perillós enclaustrar-se a l'interior d'un principi d'identitat... com si jo n'estigués deslliurada!".

L'amor i les identitats

La identitat jueva xoca amb l'amor. L'amor entre pares i fills:

EITAN: És que a mi se me'n fot, que els meus fills no siguin jueus!

DAVID: ... Participes en la desaparició i no et fa vergonya i ens insultes, insultes la memòria del teu avi.

Però també dirà David: "Déu va fer d'aquest primer dia un dia únic, perquè per sempre més, els pares estimin els fills amb un amor que precedeix totes les coses".

I també xoca l'amor dels amants amb la identitat àrab:

"WAHIDA: ... l'atemptat ho va esbocinar tot i els miralls s'han trencat i el que queda és tan senzill com insuportable: jo soc àrab. És una llàstima, oi? El teu pare tenia raó, Eitan".

És difícil seleccionar fragments d’aquest text extraordinari, filosòfic i poètic alhora on es tracten temes con la culpa, els orígens i la transmissió de la identitat i de la cultura, els xocs identitaris, els horrors de la guerra, el rancor inacabable, l’èxode i l’extermini del poble jueu, l’integrisme religiós... i el dolor i l’amor.

I els ocells de l’atzar planaven damunt el mur que separa els pobles, ara a un costat, ara a l’altre.

Seria un regal - i alhora un repte per a ell – que el Teatre des Born ens pogués oferir una obra com aquesta... que, a més, dura tres hores i mitja.