ENS CALEN APARCAMENTS SUBTERRANIS?

Fa unes setmanes, Ciutadella ha recuperat un debat artificial i de poc recorregut: la possibilitat de fer un aparcament subterrani a la Plaça des Born. Aquesta idea ha tornat a sortir a la llum arran d’una proposta privada impulsada per quatre empresaris, i l’Ajuntament ha respost que s’avaluarà. És una reacció natural, és clar. La institució ha de mostrar escolta activa, tot i que només sigui per fer entendre als "interessats" i als ciutadans per què aquesta proposta és totalment inviable i desencertada.

En aquest article, exposaré de forma breu les raons per les quals considero que un aparcament subterrani a la Plaça des Born és un plantejament equivocat. I ho faig convençut que el nostre municipi hauria de buscar altres solucions més adequades, tant pel cost de la infraestructura com per la dificultat d’execució i la concepció mateixa de la mobilitat que Ciutadella hauria de tenir. Al capdavall, existeixen opcions molt més ràpides, econòmiques i sostenibles per millorar l’estacionament.

No és una qüestió de places, és una qüestió de gestió

Els anys en què vaig ser regidor de mobilitat em van permetre treballar colze a colze amb Doymo, l’empresa encarregada de redactar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que avui està aprovat inicialment. En l’estudi preliminar ja va quedar clar el dèficit estructural d’estacionaments al municipi: ens falten, en teoria, 3.500 places d’aparcament segons el cens, i aquesta xifra probablement es queda curta. Moltes cotxeres del centre s’utilitzen com a espais addicionals de les llars, en lloc de destinar-se als vehicles.

Però centrem-nos en l’objectiu: rebutjar la idea d’un aparcament subterrani al centre. Els motius principals són:

1. Impacte sobre el trànsit: Suposant que fos viable fer dues o tres plantes d’aparcament sota el Born, es podrien habilitar unes 700 places. Això generaria un trànsit continu d’entrada i sortida al centre de la ciutat, en un indret sense accessos directes a les rondes. En altres paraules, ens trobaríem amb el mateix embús actual, però després d’haver fet una obra milionària. Seria, en el millor dels casos, un aparcament de rotació amb un clar objectiu recaptatori, de manera que els residents tindrien les mateixes dificultats que ara per trobar una plaça.

2. Filosofia del PMUS: El PMUS, en la seva aprovació inicial, no es basa tant en la creació de noves places d’aparcament al nucli urbà, sinó en gestionar millor les existents per reservar-les als residents. Els esforços del pla es centren en crear aparcaments perifèrics, ampliant-ne la capacitat tant de manera extensiva com intensiva amb solucions modulars, més econòmiques. El PMUS vol evitar el trànsit indiscriminat al nucli urbà, dirigint els vehicles cap a les rondes per reduir el trànsit intern.

3. Impacte arqueològic: A ningú se li escapa que aixecar el Born per fer-hi un aparcament subterrani implicaria interrupcions constants per les troballes arqueològiques. L’obra, en el millor dels casos, duraria entre un i dos anys. Realment, Ciutadella pot permetre’s tenir la seva plaça emblemàtica en obres durant tant de temps, i menys per a una actuació que no resoldria els problemes de mobilitat?

4. Llarg procés i viabilitat econòmica: Una obra així requeriria una tramitació lenta i complexa per poder licitar-la, i només podria dur-se a terme com a iniciativa pública o a través d’una concessió privada de llarga durada (30 o 40 anys). Però qui s’atreviria a invertir-hi, si els marges econòmics serien escassos, i el model de mobilitat actual pretén evitar, tant com sigui possible, l’entrada de vehicles als centres urbans?

Epíleg: si un aparcament subterrani a Ciutadella tingués sentit...

El nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), 'en construcció' (sic) des de fa més de 10 anys, contempla la possibilitat d'aparcaments subterranis, tot i que no hi aprofundeix. El PMUS en canvi no els considera adequats per a una ciutat com Ciutadella. Amb tot, si hi hagués a Ciutadella una ubicació on aquesta infraestructura pot tenir sentit, es sota l'actual aparcament de Ports IB, a l'antiga terminal de viatgers. Allà hi cabrien dos o tres nivells, amb una entrada pel cami de Sa Farola amb passatge Iamona i una sortida també a peu, per als vianants i usuaris, a nivell del port. Això facilitaria en molt la mobilitat. 

La comunicació i l'accessibilitat del barri de Dalt Sa Quintana amb el nucli antic és una tasca pendent i de justícia des de fa molts anys. La proposta plantejada ho solucionaria en bona part, i, amb la connexió des del port fins a la plaça des Born, donaria peu a una ciutat amb una mobilitat totalment millorada: una ciutat per a les persones, més amable i pensada per als ciutadans.

Potser l’exalcaldessa, Juana Maria Pons Torres, que tot i no ser ja la màxima autoritat municipal resulta que encara ostenta la cadira del Consell d’ Administració de Ports IB, podria obrir-nos el camí per explorar aquesta idea. No?