Vilafranca premia a Juana Maria Pons Torres i Joan Benejam amb càrrecs de confiança al Consell de Menorca

Adolfo Vilafranca presenta als nous directors insulars: Juana Maria Pons Torres i Joan Benejam Escanellas.

M.S-N.P / CIUTADELLA DIGITAL

El president del Consell Insular, Adolfo Vilafranca, ha decidit incorporar Juana Mari Pons Torres i Joan Benejam com a nous directors insulars al govern insular. Els nomenaments, que es publicaran oficialment en els pròxims dies al BOIB, suposen un moviment clau per reforçar àrees que el PP considera estratègiques, tot i que els perfils triats han generat alguns dubtes sobre la seva idoneïtat per als càrrecs.

Juana Mari Pons Torres, exalcaldessa de Ciutadella entre 2023 i 2024, serà la nova directora insular de Promoció Turística i Fons Europeus. La seva trajectòria professional inclou la gestió d’un negoci familiar de restauració i un llarg recorregut com a regidora del Partit Popular des de 2011. En l’àmbit associatiu, ha estat presidenta de l’Associació de Bars i Restaurants del Port de Ciutadella. Tot i aquestes experiències, les seves responsabilitats actuals inclouen la gestió de projectes complexos i estratègics, com la reforma de S’Enclusa, la reconversió de l’Illa Plana i la compra de l’aeroclub. Uns reptes que requereixen un profund coneixement en matèria de fons europeus i sostenibilitat turística.

D’altra banda, Joan Benejam Escanellas ocuparà la direcció insular de Serveis Generals. Benejam, que va ser regidor d’Hisenda a l’Ajuntament de Ciutadella entre 2023 i 2024, és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona, amb un postgrau en Direcció Financera per la Universitat Pompeu Fabra. Durant anys ha treballat en gestió financera i ha estat docent en màsters de màrqueting. Tot i tenir un perfil més tècnic que la seva companya de partit, ara serà responsable d’àrees transversals que inclouen serveis jurídics, prevenció de riscos laborals, contractació i implantació de noves eines digitals.

Un 'ascens' amb millores salarials

Aquests nomenaments també tenen implicacions econòmiques. Els nous directors insulars percebran 50.227 euros bruts anuals, un sou superior al que rebien com a regidors a l’Ajuntament de Ciutadella, on Pons Torres cobrava 44.520 euros com a batlessa. A aquesta retribució s’afegeixen les dietes per assistència a plens municipals, que seguiran rebent com a membres del grup municipal del PP.

Reforçant files o premiant la lleialtat?

El moviment de Vilafranca no ha passat desapercebut entre l’oposició, que veu en aquests nomenaments una estratègia per mantenir figures destacades del partit en llocs clau del Consell. Els càrrecs de confiança al govern insular són sovint objecte de polèmica per l’elevat cost i la poca transparència en els criteris de selecció. En aquest cas, les responsabilitats que recauen sobre Pons Torres i Benejam requeriran una capacitat de gestió que anirà més enllà de les seves experiències prèvies en política local o gestió empresarial.

Mentre el Consell defensa els nomenaments com a necessaris per reforçar àrees estratègiques, la designació d’aquests càrrecs genera dubtes entre sectors que esperaven perfils més especialitzats per afrontar els reptes que Menorca té per davant.

Ciutadella impulsa la construcció d’un centre per a persones amb discapacitat física a Santa Rita

Nota de premsa / CIUTADELLA DIGITAL

L’Ajuntament de Ciutadella ha aprovat la concessió administrativa demanial d’una parcel·la de 4.788,38 m² situada als terrenys de Santa Rita per a la Fundació per a Persones amb Discapacitat Illa de Menorca. Aquesta iniciativa permetrà la construcció d’un centre d’atenció especialitzada destinat a persones amb discapacitat física, un projecte clau per reforçar els serveis sociosanitaris del municipi i de l’illa.

Característiques de la concessió

• Durada: La concessió tindrà un termini de 75 anys, garantint el temps necessari per amortitzar les inversions previstes.
• Modalitat: Adjudicació directa, conforme als criteris legals i protocols establerts entre les institucions implicades.
• Finalitat: La parcel·la s’usarà exclusivament per a l’activitat del centre, que serà gestionat per una entitat sense ànim de lucre.

Un projecte llargament reivindicat

Aquest centre respon a una necessitat històrica del municipi per ampliar els recursos disponibles per a les persones amb discapacitat física. A més, es preveu que generi un impacte positiu en la comunitat, tant per la millora de serveis com per l’impuls social i econòmic que comportarà.

L’aposta de l’Ajuntament per aquest projecte destaca per la seva vocació inclusiva i per reforçar el compromís amb el benestar de tots els ciutadans de Ciutadella. Una vegada en funcionament, el centre esdevindrà una referència per a la prestació de serveis especialitzats a Menorca, consolidant la localitat com un exemple en la promoció de la igualtat i l’atenció a la diversitat funcional.

Ciutadella rebutja la petició del PP de paralitzar la conversió en zona de vianants de la plaça des Born

La moció del Partit Popular per paralitzar la conversió del Born en espai per a vianants només va sumar el suport de Vox.

 Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

El Ple municipal de Ciutadella va rebutjar la moció del Partit Popular que sol·licitava aturar la conversió en zona de vianants de la plaça des Born. La proposta va obtenir només 10 vots a favor (9 del PP i 1 de VOX), enfront dels 11 en contra (5 del PSOE, 5 del PSM i 1 de Ciutadella Endavant). Malgrat les crítiques del PP, el govern municipal va defensar la iniciativa com una acció essencial dins del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS).

El regidor de Mobilitat, Pepe Capellà (PSM - MÉS), va argumentar que el col·lapse circulatori a la plaça durant l’estiu és insostenible, i s'ha de posar remei. Va insistir que la peatonalització transformarà la plaça en un espai més amable per a residents i visitants.

Per la seva banda, Juana Mari Pons Torres (PP), portaveu popular, va criticar la falta d’alternatives d’aparcament i va reclamar una pausa fins a disposar de tots els informes tècnics. Tot i això, la proposta ignora que la conversió del Born en zona de vianants es discuteix des de fa més de deu anys, amb consens de diferents formacions polítiques.

Des del tripartit d'esquerres al govern municipal es va destacar que una ciutat més amable per a les persones és imprescindible, acusant el PP de presentar en aquest tema sempre pals a les rodes que no aporten solucions reals, només intents de bloqueig.

El govern municipal reafirma que la peatonalització és essencial per pacificar el trànsit i evitar el caos habitual de la temporada alta. Amb la votació, l’executiu avança en l’aplicació del PMUS, considerat clau per garantir una mobilitat sostenible al municipi.

INDÚSTRIES HELIOS S.L. (1942) per Joan Martínez

 

A la esquerra, imatge del carrer Salord i Farnès, abans General Mola, on es veu l’edifici amb la façana original. A la dreta,  interior dels tallers dels Helios. 

Foto: Joan Bagur (esquerra) i  aportació Bar Moment. 

E ncara avui és visible en el centre urbà de Ciutadella un edifici d’ús industrial construït els primers anys del franquisme. Industrias Helios S.L. s’alça –de moment, ja que sembla que té una sentència pendent de complir– en el carrer de Mossèn Salord i Farnès com un testimoni del passat bisuter de la ciutat.

Importància històrica de la indústria bisutera

Malgrat que el llegat de la indústria bisutera no és comparable en la història menorquina al substrat que ens ha deixat el sector primari, el comerç o el calçat, la seva importància rau en la implantació, a principis del segle XX, de la manufactura de bosses de plata primer, i de la bijuteria en general a partir de finals dels anys vint i trenta.

Un dels problemes que presenta aquesta indústria a l’hora d’estudiar-la és la gran varietat de productes que produïa i la dispersió de les empreses en les matrícules industrials. Això implica un coneixement implícit de la microhistòria per a discernir “qui és qui”. Per exemple, les trobarem com activitats galvanoplàstiques, químiques, elèctriques, mecàniques, d’objectes, d’articles de luxe, de moneders, de cadenes i clauers, i armes d’imitació.

Altres noms clau de la bisuteria històrica

Quan parlem de la bisuteria històrica a Ciutadella, la memòria històrica ens porta tot d’una a les portes de Cas Xigarret, a l’ARBIS-Sureda, Vivó SL, BISAR o a la fàbrica de cadenes dels Gelabert. I, és clar, també a Indústries Helios S.L. Malgrat que no és l’única fàbrica de bisuteria que podem veure en el casc urbà de Ciutadella, fins al dia d’avui (2024) és aquell edifici singular construït a les primeries del franquisme que ens ha arribat tal com era –amb alguna alteració com la porta de cotxeria. Les seves característiques són les d’una façana purament funcional, sense cap element que destaqui, llevat de les lletres que ornen la seva façana, i que segueixen l’estil de les capçaleres de la correspondència dels anys quaranta.

Els orígens d’Indústries Helios S.L.

Indústries Helios S.L. va ser una raó social fundada el 10 de juny de 1942. El seu fundador, un mecànic coneixedor del sector per haver treballat a Cas Xigarret, fou Jaume Mesquida Rosselló, originari d’Artà, però establert amb la seva família a Menorca en la segona dècada del segle XX. El seu pare, guarda jurat rural, havia treballat entre Es Mercadal i Maó. Sent una família nombrosa de vuit fills, Jaume aprèn l’ofici de mecànic.

Treballadors i estructura laboral

Segons un cens de 1960, la fàbrica constava de vint-i-un treballadors, quinze dels quals eren dones. Evidentment, les tasques més tècniques les desenvolupaven els homes, mentre que les dones es dedicaven a feines com pul·lir, premsa i envasat. En aquell moment, el seu encarregat era Vicente Herrera Villalonga.

Un nou cens de treballadors de 1971 ens indica que l’empresa era dirigida per Gabriel Mesquida Piris amb 18 operaris, dotze dels quals eren homes i sis eren dones.

Ciutadella reclama 209 espais funeraris adquirits presumptament de manera fraudulenta al Cementeri Nou

Nota de premsa /CIUTADELLA DIGITAL

L’Ajuntament de Ciutadella ha iniciat un procés per recuperar 209 unitats d’enterrament al Cementeri Nou que haurien d’haver tornat al patrimoni municipal el 2005, en finalitzar la concessió administrativa per a la seva construcció i gestió. Segons les investigacions realitzades, aquestes unitats es va transmetre de manera irregular, mitjançant operacions que es consideren simulades, amb l’objectiu de mantenir-ne el control privat i evitar el seu retorn com a bé públic.

Requeriments de devolució i sancions econòmiques

En base a les irregularitats detectades, l’Ajuntament ha requerit als actuals titulars de les unitats adquirides presumptament de manera fraudulenta que renunciïn als seus drets i que aquestes tornin a ser de titularitat municipal. Alhora, ha decidit sancionar l’entitat concessionària responsable de la gestió funerària, reclamant el pagament de 73.388,79 euros més interessos per les transmissions efectuades després de l’extinció de la concessió. Així mateix, ha iniciat els tràmits per executar l’aval bancari associat al contracte, valorat en 60.000 euros, destinant part d’aquest import a cobrir les despeses judicials derivades de la liquidació del servei.

Fraus detectats en les transmissions

Les transmissions de drets funeraris que s’han posat en qüestió inclouen operacions efectuades poc abans de la finalització de la concessió i, en alguns casos, fins i tot posteriorment. Aquestes pràctiques, segons fonts municipals, desvirtuen l’essència de les transmissions inter vivos i haurien estat utilitzades per prolongar il·legítimament la titularitat privada d’uns béns destinats a ús públic. L’Ajuntament considera aquestes accions com a pràctiques fraudulentes i s’ha compromès a portar el cas fins on sigui necessari per restablir la legalitat.

Un conflicte amb múltiples implicacions

Aquesta reclamació no només afecta els drets funeraris adquirits sinó també el futur del servei funerari al municipi. Els espais d’enterrament són un recurs limitat, especialment en zones com Ciutadella, amb un creixement poblacional constant i una alta demanda per aquests serveis. La recuperació de les unitats d’enterrament es considera essencial per garantir que aquests recursos estiguin disponibles per a tota la ciutadania, especialment per a les famílies que busquen opcions assequibles.

Compromís amb la transparència

L’Ajuntament ha defensat que aquestes actuacions responen al seu compromís amb la gestió transparent i la protecció del patrimoni públic. Els cementiris, com a espais destinats al servei de la ciutadania, han de ser gestionats d’acord amb la normativa vigent, una condició que el consistori assegura voler garantir en tot moment. Amb aquesta reclamació, es busca restituir l’ús públic d’unes unitats que, segons el municipi, haurien d’haver estat disponibles per a la ciutadania des de fa gairebé dues dècades.

Aquest moviment no només intenta recuperar el control de béns públics, sinó que també planteja la necessitat de millorar els mecanismes de supervisió administrativa per evitar situacions similars en el futur.