L'Ajuntament reconeix la tasca de la protectora d'animals i augmenta les ajudes per complir amb la llei de benestar animal

MIKE SIERRA / CIUTADELLA DIGITAL

L’Ajuntament de Ciutadella ha previst un augment significatiu en la dotació econòmica destinada a polítiques de benestar animal i salubritat pública dins el pressupost de 2025. Concretament, destaca l’aportació municipal a l’alimentació i cura de les colònies de moixos amb l’objectiu de complir amb les obligacions derivades de la nova Llei estatal de Benestar Animal, gestió que assumirà la protectora d’animals del municipi. Segons els pressupostos municipals per al 2025, el conveni amb la Protectora s’incrementa fins als 12.000 euros, als quals s’afegeixen 5.000 euros més per a l’adequació d’una parcel·la destinada a un nou refugi de moixos.

Un increment per assumir noves responsabilitats municipals

Fins ara, l’aportació municipal es limitava a 3.000 euros anuals, amb una partida addicional de 6.000 euros per a campanyes de castració, gestionades a partir d’ara a través d’un conveni amb el Consell Insular de Menorca. Aquesta nova dotació, que unifica ambdues partides i suma un increment de 3.000 euros, permetrà assumir la responsabilitat municipal sobre els moixos comunitaris, tal com estableix la normativa, incloent-hi l’alimentació, higiene i cura d’aquests animals.

Segons Ester Mascaró (PSOE), regidora responsable, l’Ajuntament també cobreix part de les despeses veterinàries d’aquests moixos quan necessiten tractaments específics, a més de facilitar el treball de voluntariat a través de carnets municipals.

Nova infraestructura per als moixos comunitaris

Els 5.000 euros previstos per a l’adequació d’una parcel·la s’empraran per traslladar el refugi actual, situat a l’antiga canera municipal, que presenta greus deficiències estructurals, com la manca d’aigua corrent i serveis bàsics. La nova Llei estatal de Benestar Animal exigeix que els ajuntaments disposin de refugis adequats per als moixos que no poden viure en llibertat. El Consell Insular ja ha cedit una parcel·la adjacent al Centre d’Acollida d’Animals de Ciutadella per aquesta finalitat, i la inversió anunciada és una primera passa per construir el nou refugi que substituirà l’actual de l’antiga canera.

Diferenciació entre salubritat pública i benestar animal

Amb la nova regulació, l’Ajuntament ha separat les competències de Salubritat Pública i Benestar Animal dins la mateixa àrea. Aquesta distinció permet una millor gestió, ja que la primera es centra en el control de plagues, mentre que la segona implica una atenció específica i contínua als animals vius, una tasca més complexa i costosa.

Aquest increment pressupostari reflecteix el compromís de l’Ajuntament de Ciutadella amb el benestar animal i la voluntat d’alinear-se amb les obligacions que fixa la normativa vigent.

Peatonalització des Born: Ciutadella traslladarà els autobusos a la Perimetral i recuperarà l'espai als Pins per a veïns, discapacitats i mercaderies

MIKE SIERRA / CIUTADELLA DIGITAL

L'Ajuntament de Ciutadella ha fet publiques diverses propostes de millora de la mobilitat urbana i que inclou el trasllat dels autobusos de la plaça dels Pins a la Via Perimetral, amb l'objectiu de guanyar espai per a veïns, persones amb mobilitat reduïda, serveis d'emergències i el transport de mercaderies, així com la finalització del carril velo fins la entrada del CEIP Joan Benejam. Aquesta mesura forma part de l'estratègia per reordenar la mobilitat a la ciutat, especialment en el marc de la pacificació de la plaça des Born.

Després de diverses reunions amb el Consell Insular i les empreses de transport públic, l'Ajuntament ha reiterat la seva intenció de traslladar els autobusos a la Via Perimetral per evitar el col·lapse de trànsit al nucli urbà. Això s’acompanyarà de millores a la zona com l'augment de la neteja, instal·lació de papereres i aparcaments per a biciclete i l'instal·lació de marquesines noves per als autobusos discrecionals.

El projecte també preveu la creació d'un "Metrominut", un planell informatiu que mostrarà les distàncies i temps caminant fins als punts d’interès de la ciutat. L'Ajuntament també ha proposat afegir una nova parada per a les línies de Cala en Bosch, Cala Blanca i Cala en Blanes a la plaça de la Pau.

Aquesta iniciativa forma part d'un pla global per millorar la mobilitat durant la temporada alta, amb l'objectiu de facilitar l'accessibilitat, reduir la congestió i garantir que els canvis beneficiïn tant als residents com als visitants. L’objectiu principal és aprofitar la pacificació de la plaça des Born per aconseguir una ciutat més accessible i funcional, especialment per als residents i la seva mobilitat diària.

Aquesta línia d'actuació va en consonància també amb el futur desenvolupament de l'estació d'autobusos-intercambiador, ubicada a la zona de la Via Perimetral i que és una infraestructura necessària a Ciutadella per millorar el servei de transport públic al municipi.

Cal assenyalar que l'avantprojecte de transport aprovat recentment pel Consell de Menorca, que haurà de ser la base de la futura licitació del contracte de transport, va incloure també el trasllat de la majoria de línies d'autobusos, amb sortida i arribada a la Perimetral, i només contempla l'accés als Pins dels microbusos

L'Encesa de Talaiots pels Drets Humans perd l'estaló institucional del Consell de Menorca

MIKE SIERRA / CIUTADELLA DIGITAL

El Consell de Menorca s'ha desmarcat enguany de l’Encesa de Talaiots pels Drets Humans, un acte de sensibilització en els actuals temps revolts

La màxima institució insular ha decidit no col·laborar enguany amb l’Encesa de Talaiots pels Drets Humans, una activitat que organitzava des del 2019 arran de la seva adhesió a una iniciativa d’Amnistia Internacional. Aquesta decisió ha generat sorpresa i crítiques per part de l'oposició i entitats vinculades a la defensa dels drets humans.

Enguany, l’organització ha hagut de córrer a càrrec del Fons Menorquí de Cooperació, fet que ha provocat que l’esdeveniment perdi la institucionalitat insular que havia tingut fins ara. L'activitat, que cada any busca sensibilitzar la ciutadania sobre la importància dels drets humans, havia comptat amb el suport històric del Consell, que en edicions anteriors hi havia col·laborat activament. Aquest any, però, l'actual equip de govern ha optat per desvincular-se de l'organització, sense donar explicacions clares sobre el canvi.

Reaccions polítiques

Des de la formació menorquinista no entenen aquest canvi de guió de l’equip de govern amb l’organització d’aquesta activitat, ja que l’any passat la institució insular va mantenir la seva col·laboració. Els consellers del partit, Noemí Garcia i Esteve Barceló, han demanat explicacions per entendre “què ha passat” perquè el Consell Insular es desmarqui d’aquesta reivindicació a favor dels drets humans.

Des de Més per Menorca reiteren el seu compromís en la defensa dels drets humans i agraeixen la gran tasca del Fons Menorquí de Cooperació i d’Amnistia Internacional, així com la col·laboració dels ajuntaments en aquesta activitat.

Un esdeveniment clau per a la sensibilització

L'esdeveniment és considerat un punt de trobada per a reflexionar sobre els reptes globals en matèria de drets humans i per donar visibilitat a les iniciatives que busquen un món més just. Malgrat la retirada del suport del Consell, l'activitat segueix endavant gràcies a la col·laboració d'altres institucions i entitats compromeses amb la causa.

El Fons Menorquí de Cooperació i Amnistia Internacional han fet una crida a la participació ciutadana, destacant la importància de mantenir viu aquest tipus d'esdeveniments com a eina per conscienciar sobre la necessitat de garantir els drets fonamentals arreu del món.

PROGRAMA

A les 13 h a Fornells i Ferreries.
A les 18.30 h a Ciutadella, Alaior i Maó.

• Lectura del manifest
• Encesa de les bengales de fum o llum
• Breu actuació musical

Ubicacions Encesa 2025

• Alaior: Convent de Sant Diego
• Ciutadella: Castell de Sant Nicolau
• Ferreries: S’Ermita
• Maó: Pont de Sant Roc
• Fornells: Castell de Sant Antoni

EN QUÈ INVERTIRIES ELS 400€ DEL BO CULTURAL JOVE? Andreu Bosch Mesquida

El diari digital elDiario.es periòdicament edita una revista amb un tema monogràfic referit a qüestions d’interès com ara l’habitatge, la gestió de l’aigua, la salut mental, la intel·ligència artificial... El darrer nombre de desembre de 2024 el va publicar amb el títol El precio y el valor de la cultura. En l’article de presentació, el director del diari, Ignacio Escolar, recull la cita de García Lorca en un dels seus discursos més coneguts:

“No solo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría pan; sino medio pan y un libro”.

La revista tracta temes diversos relacionats amb el món de la cultura: els drets culturals, la defensa de la cultura lliure i gratuïta, què es llegeix, veu, escolta a Espanya, l’aventura de ser artista al nostre país... Hi ha una entrevista a Irene Vallejo, autora de El infinito en un junco, així com diversos articles d’opinió.

Un apartat curiós és el que es dedica a donar compte de les respostes d’una trentena de persones de molt diversos àmbits de la cultura (il·lustradores, cantautors, directors de cinema, periodistes culturals, presentadors de televisió, actors i actrius, còmics, humoristes gràfics, guionistes, influencers, guionistes de cinema... fins i tot a un viticultor) que fan a la pregunta que dona títol a aquest article: ¿Qué harías con los 400 € del bono cultural joven?

El Bo Cultural Jove és una ajuda de 400 € que el Ministeri de Cultura dona als joves que en aquell any compleixen els 18 anys per a adquirir i gaudir de productes i activitats culturals. Una invitació, com diu la convocatòria, per a entrar a l’edat adulta de la mà de la cultura. Aquest bo el poden demanar tant si van néixer a Espanya com si tenen residència legal, són sol·licitants d’asil, desplaçats temporals o ex tutelats.

Els doblers es reparteixen de la següent manera:

• Esdeveniments culturals: 200 € per a entrades i abonaments per a teatres, cinema, música en directe, museus, biblioteques, exposicions, festivals, etc.
• Productes físics: 100 € per a la compra de llibres, revistes, publicacions periòdiques, videojocs, discos, CD, etc.
• Consum digital: 100 € per a subscripcions a plataformes digitals, compra de llibres digitals, subscripcions digitals a premsa, revistes, podcasts, videojocs en línia, etc.

Un exemple: Ledicia Costas, escriptora, Premi Nacional de Literatura Infantil.

• Invertir 150 € per a 15 funcions a diversos teatres com el Nacional de Catalunya.
• 50 € a un restaurant especial de Vigo.
• Una subscripció de 120 € anuals a la Llibreria Mujeres a un barri de Madrid.
• 50 € al nou videojoc de Zelda.

Podeu fer la prova. En què gastaríeu els 400 €?

A Menorca, com a entitats adherides hi ha a Ciutadella El Teatre des Born i el Diari Menorca; a Es Mercadal, Menorca Músic Festival; a Maó, Llibreria Sa Catòlica, Ocimax, Espai 14, Llibreria Poussinet, Diari Menorca i Teatre Principal de Maó; a Sant Lluís, Rotger Cash & Carry.

En els fonaments de la cultura hi ha la nostra capacitat de fer-nos preguntes sobre allò que feim, allò que sentim, allò que som individualment, en companyia i col·lectivament, allò que ens agrada... i sobretot, preguntes de com podem fer d’una altra manera allò que feim, allò que sentim, allò que som. La capacitat de crear, d’inventar, de fer i de ser d’una altra manera. Preguntes de com superar les adversitats, el patiment, el dolor propi i d’aquells que estimam. I de com poder gaudir millor en soledat i en companyia. Construïm, edificam noves maneres de viure; ens imaginam històries i ens recream en allò que hem creat. Experimentam el plaer i el benestar i en cercam noves formes reals o imaginàries i exploram camins i maneres de superar el dolor i de sentir-nos millor. Recercam en el passat i feim provatures i experimentam per donar respostes a aquestes preguntes. I d’aquí naixen el llenguatge, la ciència, l’art i la tècnica.

I de rebot, la cultura ens planteja noves preguntes. Tots i totes tenim el dret a poder exercir la facultat de fer-nos preguntes, de cercar respostes a les nostres inquietuds inecessitats, els nostres desitjos. Si no podem exercir aquest dret, les respostes ens vindran donades d’altres, i no necessàriament per a aquells que ens volen bé sinó més tost per a aquells a qui podem proporcionar un benefici. Per açò és tan necessari reivindicar els drets culturals i l’accés universal a la cultura.

Però els drets culturals van íntimament lligats a altres drets fonamentals. Com diu la Directora General de drets culturals del Ministeri de Cultura, Jazmín Beirak, en la citada revista:

“Sin tiempo liberado del trabajo, sin la socialización de los cuidados y sin condiciones dignas de vida, el ejercicio de los derechos culturales queda seriamente limitado, reservado a quienes tienen todo lo anterior garantizado”.

Com deia Lorca, mig pa i un llibre.

Andreu Bosch Mesquida

Zones inundables al municipi: afectats els nuclis de Ses Retxilleres, Sant Antoni i Son Aniet; accediu al mapa

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

Les zones inundables són un tema crític per a la planificació territorial i la seguretat a Ciutadella. El Portal de Dades Obertes d'IDE Menorca ens permet visualitzar clarament que els nuclis rurals de Ses Retxilleres, Sant Antoni i Son Aniet es troben afectats per risc d'inundacions. Aquestes dades són especialment rellevants davant el debat obert sobre la legalització d'habitatges en sòl rústic situats en zones potencialment inundables.

Polèmica sobre la legalització

La consellera d’Ordenació Territorial, Núria Torrent, ha confirmat que fins a vuit nuclis rurals de Menorca es podrien legalitzar, malgrat trobar-se en zones d'alt risc. Aquesta proposta ha generat divisió política. Mentre Més per Menorca reclama limitar construccions en aquestes àrees, el PP i Vox defensen que legalitzar els habitatges existents, amb mesures per minimitzar riscos, és una solució per evitar deixar les famílies afectades sense alternatives.

El debat s'emmarca en el recent decret de simplificació administrativa, que permetria construir o regularitzar edificacions en àrees susceptibles de patir inundacions. Aquesta controvèrsia s’ha intensificat després dels desastres ocorreguts a València i Castella-la Manxa el passat octubre, on les inundacions van causar danys devastadors i van posar en evidència la necessitat d’una millor planificació territorial.

Arguments enfrontats

El vicepresident balear, Antoni Costa, ha argumentat que “minimitzar riscos no sempre implica prohibir”. Defensa que la legalització pot incloure millores estructurals que redueixin el perill, però insisteix que s’han de revisar les zones catalogades com a inundables, ja que considera que la cartografia actual és “poc precisa”. En contraposició, l’esquerra, encapçalada per Més i el PSOE, aposta per evitar noves construccions en àrees de risc i actualitzar urgentment els mapes tenint en compte el canvi climàtic.

Ciutadella: un cas específic

A Ciutadella, els nuclis afectats han estat objecte al llarg del temps de diverses denúncies per la proliferació d'habitatges irregulars en sòl rústic. Segons els experts, permetre la regularització en aquestes zones podria empitjorar les conseqüències de futures inundacions, especialment davant episodis climàtics extrems cada vegada més freqüents.

De moment, el Consell de Menorca, per unanimitat, va aprovar actualitzar la cartografia de risc d'inundacions, una mesura que podria determinar noves polítiques per aquestes zones.

Accés al mapa d'inundabilitat

Per conèixer l’impacte d’aquestes zones a Ciutadella, pots consultar el mapa cartogràfic d'IDE Menorca, que permet visualitzar amb detall les àrees potencialment afectades per creixements i desbordaments.

Reflexió final

L’equilibri entre la seguretat i el dret a l’habitatge és un dels grans reptes de la política territorial actual. L'exemple de València recorda la importància de planificar amb rigor per evitar tragèdies futures, una lliçó que Menorca no pot ignorar mentre el canvi climàtic accentua aquests riscos. La pregunta clau és: es poden permetre concessions urbanístiques sense comprometre la seguretat de les persones?

LES DUES CASES CABRISAS per Joan Martínez

Llorenç Cabrisas i la Casa de Ferro (fila superior). La Casa Cabrisas i Jeroni Cabrisas (fila inferior).

Després d’escriure i publicar articles sobre la Casa de Ferro i la Casa Cabrisas i els seus propietaris, encara em sorprèn escoltar i llegir que la casa on Jeroni Cabrisas va viure i que va engrandir i modificar a Ciutadella va ser la Casa de Ferro. Evidentment, no va ser així, però, entre els dos propietaris, tenim alguns elements en comú. Ambdós eren emigrants retornats que compliren amb el rol social dels indians que tornaven a Espanya després de fer una petita o gran fortuna. Tot depèn.

No entraré a parlar d’aquest grup social que jugà un paper determinant en molts aspectes de la vida política i social espanyola. El seu estudi a escala local ens porta al rol del polític local, però, com sabem, en el segle denou per ser un ciutadà elegible havies de tenir certes capacitats que passaven per les propietats o les capacitats intel·lectuals.

Jeroni i Llorenç: Dos personatges diferents

Anem, doncs, a parlar de Jeroni i Llorenç. Com hem dit, no tenen res a veure, llevat del cognom i la condició de ser considerats els “americanos”, aquell grup que trencà amb la idea de l’immobilisme social i de compartir l’escena política amb la noblesa més rància. Jeroni emigrà a Cuba en la dècada de 1830 i Llorenç, trenta anys més tard.

El primer treballà en el sector de la pelleteria, la consignació de mercaderies i lletres de canvi i el segon invertí també en lletres, accions de companyies de transport, patrimoni immobiliari i una fàbrica de sabó adquirida el 1870 en subhasta pública. Ambdós van viure a l’Havana i en èpoques totalment diferents van tornar a Ciutadella.

La Casa Cabrisas: Transformacions i ús

La que podem considerar Casa Cabrisas al carrer d’Artrutx és un edifici que ha sofert modificacions al llarg de la seva història, ja que, de fet, aquest casat es construí entre 1860 i 1863 a partir de la compra de tres cases i la seva posterior reforma. Dues d’elles se situaven al carrer d’Artrutx i una tercera en el carrer de Castell Rupit. Tot plegat, complia la finalitat de casa de senyor, per un home que, des que posà un peu a Ciutadella, allà pel 1857, es va dedicar a prestar diners i a la compra de propietats.

La manca de bancs feia que la gent busqués els préstecs privats i, evidentment, els retornats portaven diners frescs que calien d’inversions. En Carlos Salord (2019) en el seu llibre cerca en la data real de retorn a Jeroni l’inici efectiu de la indústria sabatera d’exportació a Menorca i dedica un temps a analitzar els padrons de la ciutat. Però, com he escrit en el llibre dels Industrials, Pelleters i Sabaters (2023), aquest fet és anecdòtic perquè la manufactura feia dècades que exportava calçats a ultramar.

Per altra banda, en Jeroni el consideram un home tan inquiet com el seu germà Antoni, pel fet que viatjava a Mèxic, Estats Units i Espanya. Així doncs, per què diem que el 1857 és la data que es va establir de forma definitiva a Menorca? El document clau, en aquest cas, són les actes notarials que refereixen la cèdula d’empadronament.

Jeroni Cabrisas i Caymaris: Un fill il·lustre oblidat

Quan Jeroni mor l’octubre de 1904, la casa queda deshabitada, fins que el 1905 apareix la família de Josep Roca Lluch i la seva esposa Esperança Gorrias Sureda, que hi conviuen amb la resta de la família.

No hi van fer molt de temps fins que l’ajudant de marina i capità de port, Vicent Roig, es trasllada amb la seva família. Segons el padró de 1908, hi conviu amb la seva dona, fills i la família política. Vicent destacà per la persecució del contraban en la costa de Ciutadella, sent testimoni contra alguns mariners.

Després de la seva mort, el novembre de 1911, altre cop la casa restà deshabitada. Passaren els Bonet Oleo, a penes hi farien un any, després el vicecònsol francès Miquel Mir Gener i el sabater Cristòfol Moll. El 1923 s’hi instal·là el matrimoni Hernández Arguimbau, essent aquests els darrers propietaris.

La figura de Pere Hernández

Aquí, doncs, va tenir el seu despatx el doctor Pere Hernández, i així ho reconeix l’Ajuntament de Ciutadella en una placa de plàstic on podem llegir la raó de l’homenatge. En canvi, s’omet la figura del fill il·lustre, Jeroni Cabrisas i Caymaris. Pere Hernández, amant de la cultura, havia estat batle de la II República i, com a polític, va haver de torejar una època difícil.

Destacà com a metge dels pobres, dels obrers, així com per una política cultural que potser ens deixa com a senyera la primera escola pública a Ciutadella, l’Escola des Born. El seu tarannà social era indiscutible, i per aquesta raó assumí un temps de regidor en temps del primer franquisme.

L’altre personatge: Llorenç Cabrisas, l'indià enriquit

Quants cops haurem sentit i llegit: com és possible que es perdés un edifici com la Casa de Ferro? Abans, ho comentava amb la fàbrica de Ca’n Menéndez, com és possible que es perdien o es deixin perdre? Ca’n Seguí, Helios? Ho sentirem a dir o llegir, segur. Els ajuntaments de Ciutadella no destaquen precisament per la consciència del patrimoni “oblidat”.

Llorenç Cabrisas era un indià enriquit a l’Havana amb el negoci de la consignació de mercaderies, inversions immobiliàries i transport, així com amb els sabons, ja que el 1870 adquirí en subhasta pública la fàbrica de sabons La Estrella, que fins aleshores havia estat propietat d’un infident. O sigui, un nacionalista cubà. Així com Jeroni i Antoni Cabrisas Caymaris tenien amistats en els grups indepes cubans, Llorenç era més espanyolista i això el va beneficiar en els cercles econòmics en plena guerra llarga.

Llorenç Cabrisas Sastre (Ciutadella, 1830-1912) va ser un indià de llibre. Comparat amb un Jeroni que passà alguns problemes econòmics, Llorenç semblava que navegava tot tren. Va fer fortuna com a comerciant, inversor i industrial de sabons La Estrella a l’Havana incautada a un sospitós de donar suport a la insurrecció. A Ciutadella va ser el benefactor d’algunes obres i millores com la façana de l’Hospital Municipal que ampliava l’edifici, però també el veurem com a filàntrop amb nombroses donacions a l’Hospital de la Caritat, als pobres i obres pies. Amb sa dona participaren de la vida religiosa de la ciutat fent donacions d’una imatge de Santa Teresa a les Carmelites, així com juntament amb el seu marit apadrinaren nombrosos actes religiosos.

La construcció de la Casa de Ferro

Construí la casa més pomposa de l’època i amb una destacada porxada amb columnata de ferro, essent un element novell en l’arquitectura ciutadellenca que es repetí en el pont del port i la Plaça des Peix. A l’Havana s’havia casat en segones núpcies amb na Teresa Cardia González (l’Havana 1851-Ciutadella 1901) a la qual els historiadors que ens parlen de la figura de Fernando Ortiz no presten molta atenció. Potser la seva condició de dona expliqui aquest silenci. Era cosina de la mare de Fernando, Josefa Fernández i González, casada aquesta amb el comerciant de ferreteria muntanyès Rosendo Ortiz Zorrilla. Per tant, Llorenç Cabrisas era el conco polític del qui seria l’advocat Fernando Ortiz, persona molt lligada als negocis del calçat a Cuba i apoderat d’alguns industrials a la capital cubana.

Retrat de Llorenç Cabrisas Sastre

En el moment que els Cabrisas Cardia arriben a l'illa es converteixen en potentats, amb un cert atractiu per aquells que buscaven inversors o simplement vendre propietats. Llorenç no triga a fer-se amb els llocs de Son Morro, Son Tarí, Sa Cova, Binigafull o So n'Àngel on passaven els estius. I sense tenir molt d’interès, però pressionat pel seu propietari, va comprar So n'Amarineta. Són aquelles coses de ser un potentat en una època d'aparences! L’un necessitava diners i l’altre guanyava punts com a nou ric!

Amb aquestes propietats rurals i algunes compres de terrenys i cases es convertí en una persona ben situada per entrar en l'escena de la política local. Certament, la celebració de vetllades en les que convidava al Comte i al Baró i la noblesa de la ciutat ajudà a entrar en la llista de regidors de 1887. Essent la mà dreta del Comte era lògic que fos designat primer tinent, assumint la batllia entre 1890 i 1891. A més, va ser, l'octubre de 1887, un dels fundadors del Banco de Ciudadela.

Una casa de llegenda

La Casa de Ferro. La seua construcció es va iniciar l'estiu de 1881 amb l'enderroc d'un convent que estava en runes. Guillem Alba ens conta en les cartes que era un lloc on jugaven els fillets i on hi havia gran quantitat de coloms. Açò era cap al 1866. Segons una acta notarial, Llorenç Cabrisas adquirí del bisbat per 8.000 pessetes el vell edifici dels franciscans en runes i l'hort de Sant Antoni. El convent havia estat víctima de les desamortitzacions liberals i, per tant, el 1880 es trobava totalment abandonat. Únicament se salvà una petita ala convertida en magatzem i que ens ha arribat a l'actualitat, primer com a magatzem de pells i taller de calçat, i actualment com a restaurant.

Com a resultat, l'estiu de 1881 es va procedir a l'enderroc i es comencen a trobar gran quantitat de restes humanes que criden l'atenció als ciutadellencs contemporanis. Un any després, l'agost de 1882, es col·locà la columnata de ferro. Les obres de la casa seguiren fins al 1883, en concret el 12 d'octubre de 1883, Llorenç, Teresa, Josefa Fernández i Fernando Ortiz amb a penes un any i mig arriben a l'illa i s'instal·len a la casa. Durant tot aquell temps, un altre indià, Jaume Pomar va fer d'apoderat de la família, i anys més tard Rosendo Ortiz, el pare de Fernando, adquirí una casa a la cantonada des Born amb Assalt dels Turcs.

La Casa de Ferro va ser obra de Josep Moll, en Mollet, i seguia l'estil colonial, però amb un element nou, com era el ferro, que solucionava la columnata d'una porxada amb un toc senyorial. Es tractava en realitat d'una graderia des d'on es tenia una vista excepcional del passeig del Born. A l'interior es distribuïeixen les habitacions entorn d'un pati i una sala de recepció. Les fonts parlen d'una ornamentació excepcional dels seus salons que comptaven amb un enteixinat artístic i grans miralls de clara lluna.

Tenint en compte que la Casa de Ferro destacà per les vetllades musicals on les joves promeses de l'òpera menorquina cantaven àries italianes, el saló principal havia de ser ben gran. A fora, l'edifici destacava pel gran frontó que coronava la façana on, com era norma en alguns indians, es col·locà una llinda amb l'any de construcció, escrit en nombres llatins, 1883.

Un llegat que s'esvaeix

En Carlos Salord (2019) refereix el tren de vida que portava Llorenç Cabrisas, no debades era el que s'esperava d'ell i d'un grup social que es feia amb la noblesa. Llorenç donà festes, allotjament a personalitats, militars, polítics, músics i va ser mecenes de la cultura així com comptà amb una biblioteca que cridava l'atenció als seus coetanis. Organitzà concerts de piano, de música de cambra...

A la seva mort, la casa passà a la seva filla Isabel casada amb el seu cosí, Llorenç Cardona, que també va ser alcalde de la ciutat entre 1904 i 1909. Hi viuran fins al 1915 quan es van traslladar a Barcelona. A partir de llavors la casa anirà perdent la seva essència, essent residència de lloguer i seu, entre 1918 i juliol de 1933, del Cercle de la Unió Mercantil i Industrial i de la Unió de Fabricants de Calçat.

La patronal ciutadellenca, per tant, es reunia en els seus salons i alguns negocis es tancaren en un ambient de classe. Eren els anys vint i la plaça era un bon lloc per exhibir els darrers models de cotxes que l'elit social adquiria i també era un bon escenari per a jugar partits de futbol, bàsquet, carreres... En tots aquests esdeveniments, la Casa de Ferro tenia una terrassa única.

De la República a la Falange

Durant els anys de la República, el juliol de 1933, la Unió de Dretes Ciutadellenques adquirí l'edifici, prenia, per tant, una connotació política. Amb l'esclat de la guerra serà comissada per les autoritats republicanes i a partir de febrer de 1939 passà a ser la seu de la Falange. Quedaven lluny els anys de la Belle Époque, de les vetllades musicals, de les festes sumptuoses i els aires de Cuba que potser feien olor dels puros que repartia durant les festes de Sant Joan.

La transformació de la Casa de Ferro

Quan el març de 1954 Correus i Telègrafs buscava un solar per a construir la seva oficina a la ciutat, va adquirir la propietat de la Casa de Ferro, però no és fins al 9 de setembre de 1963 quan es va beneir una construcció que seguia la línia clàssica del franquisme d'edificis sobris i anodins. Aquest cridava l'atenció per l'àguila imperial, símbol icònic del règim, que coronava, com havia fet en el passat el frontó d'en Mollet, la façana.

Dues cases, dues històries

Posem punt final a les dues cases Cabrisas de Ciutadella. La primera, la del carrer d'Artrutx, seria la que portaria el cognom pel fet que el seu antic propietari era fill il·lustre de la ciutat i icona del procés industrial, mentre que la segona va ser propietat d'un indià que dilapidà la fortuna exhibint la seva condició amb la burgesia i aristocràcia menorquina. Malgrat tot, Jeroni i Llorenç van ser persones úniques que contribuïren al caràcter de la seva Ciutadella.

Sant Antoni: de la tradició al compromís i el respecte cap als animals

El tradicional porquet  no serà enguany exhibit a la plaça de Sant Antoni durant el matí. 

MIKE SIERRA - NP / CIUTADELLA DIGITAL

Aquest 2025, la festivitat de Sant Antoni a Ciutadella fa un pas important cap a un model més respectuós amb el benestar animal. Aixi, el tradicional porquet que es rifa durant la festa no serà exposat a la plaça de Sant Antoni durant el matí. L’Ajuntament ha decidit posar fi a aquesta pràctica per evitar l’estrès i el patiment que patia l’animal en romandre tancat en una gàbia durant més de 24 hores.

En lloc d’exposar físicament el porquet, s’ha instal·lat una pantalla a la plaça que projectarà imatges de l’animal en el seu entorn natural. Aquesta solució permet mantenir la tradició sense comprometre el benestar de l’animal, en línia amb els valors actuals de la societat.

Un porquet cuidat a Es Pinaret

El porquet d’enguany, criat al Camp d’Aprenentatge Es Pinaret, ha viscut en llibertat i ha estat cuidat amb estima pels fillets i filletes de Ciutadella. Durant mesos, ha crescut en un entorn natural, compartint espai amb altres animals i gaudint de condicions que respecten les seves necessitats.

Des d’Es Pinaret, es treballa no només per garantir el benestar dels animals, sinó també per educar en el respecte cap a la natura i les races autòctones de les Illes Balears, com la porcina Mallorquina, que habitualment s’utilitza per a aquesta festivitat.

Adaptem tradicions als valors del present

La regidora de Benestar Animal, Esther Mascaró, destaca la importància de revisar i adaptar les tradicions a les necessitats i valors del present. “És essencial celebrar Sant Antoni amb sentit comú, protegint les nostres tradicions però també millorant-les. El respecte pels animals és un valor que no podem obviar en ple segle XXI”, afirma.

Encara que el destí final del porquet serà convertir-se en embotits, l’Ajuntament considera imprescindible tractar-lo amb dignitat fins al final de la seva vida, anant més enllà de les exigències legals que regulen el benestar animal.

Un Sant Antoni per a tothom

Aquest canvi és part d’un compromís més ampli per fer de Ciutadella una ciutat amable i conscient. Amb la instal·lació de la pantalla que mostra imatges del porquet, es manté viva la tradició sense necessitat de causar patiment a cap ésser viu.

“Volem que tothom pugui gaudir de la festa de Sant Antoni amb orgull, sabent que hem pres decisions responsables i respectuoses amb els animals. Aquest és el futur de les nostres tradicions”, conclou Mascaró.

Una persona ha de destinar el sou sencer de 13 anys per comprar un habitatge de 80 m2 a Ciutadella

Imatge de Ciutadella de Menorca, en una vista panoràmica del Port vell.

MIKE SIERRA / CIUTADELLA DIGITAL

La situació del mercat immobiliari a Ciutadella de Menorca s'ha tornat especialment complicada per als residents locals. Amb un preu mitjà de 3.467 €/m² al desembre de 2024, adquirir un habitatge de 79 m² suposa una inversió de 273.893 €.

Tenint en compte que la renda neta per càpita a Ciutadella és de 23.248 € anuals, una persona hauria de destinar íntegrament el sou de més de 11 anys per poder comprar una llar d'aquestes característiques.

En canvi, si considerem el Salari Mínim Interprofessional (SMI) , es necessitarien quasi 20 anys de sou complet per assolir aquesta fita.

Aquesta situació es veu agreujada pel fet que Ciutadella és un dels municipis de les Illes Balears on més ha pujat l'habitatge de segona mà, amb un increment del 21,3% al desembre de 2024, limitant així les opcions d'accés a habitatges assequibles per a la població local.

Evolució del preu de l'habitatge a Ciutadella durant el 2024:

Mes	Preu €/m²	Variació mensual	Variació anual
Desembre 2024	3.467	+1,5%	+21,3%
Novembre 2024	3.416	+1,2%	+19,8%
Octubre 2024	3.375	+1,0%	+18,5%
Setembre 2024	3.341	+0,8%	+17,2%
Agost 2024	3.314	+0,7%	+16,0%
Juliol 2024	3.291	+0,6%	+15,0%
Juny 2024	3.272	+0,5%	+14,1%
Maig 2024	3.256	+0,4%	+13,3%
Abril 2024	3.243	+0,3%	+12,6%
Març 2024	3.232	+0,2%	+12,0%
Febrer 2024	3.223	+0,1%	+11,5%
Gener 2024	3.217	0,0%	+11,0%

Aquest increment sostingut dels preus ha situat Ciutadella com un dels municipis amb majors augments en el cost de l'habitatge a les Illes Balears.

Comparativa amb altres municipis de Menorca al desembre de 2024:

Municipi	Preu €/m²	Variació anual
Maó	3.200	+14,0%
Sant Lluís	4.500	+12,5%
Es Castell	3.100	+13,5%
Alaior	3.400	+13,0%
Es Mercadal	4.000	+11,0%

En aquest context, Menorca presenta una situació preocupant pel que fa a l'accés a l'habitatge. La manca d'oferta de lloguer assequible ha portat a una escassetat de pisos disponibles, amb exemples com Ciutadella, on només es troba un estudi de 45 m² per 650 € al mes, i Maó, amb cinc habitatges disponibles, el més barat dels quals ascendeix a 1.100 € mensuals.

Aquesta conjuntura posa de manifest la necessitat urgent de polítiques públiques que fomentin la construcció d'habitatges de protecció oficial i regulin els preus, per tal de garantir l'accés a un habitatge digne per a la població local i evitar l'expulsió dels residents de les seves pròpies localitats.

L'Ajuntament publicita els pressupostos al web per facilitar l'exposició pública i trenca amb la opacitat del PP l'any passat

MIKE SIERRA / CIUTADELLA DIGITAL

Ciutadella ha recuperat transparència. Almenys pel que fa de moment a facilitar a la ciutadania la informació econòmica i garantir màxima transparència perquè hom pugui accedir a la documentació econòmica de 2025, en aprovació inicial, i fer les al·legacions que estimi oportunes als comptes municipals, fins al 5 de febrer, abans de l'aprovació definitiva.

L'Ajuntament ha recuperat les bones pràctiques exhibides durant els mandats 2015-2023 i que va permetre al consistori d'esquerra convertir-se durant bona part dels vuit anys de mandat en una administració capdavantera en la transparència econòmica.

D'aquesta manera, la ciutadania pot consultar des de ja, al web municipal, l'expedient complet dels pressupostos generals municipals per a 2025, i que conté, entre d'altres, la memòria d'alcaldia, els pressupostos d'ingressos i de despeses, els pressupostos del Patronat de l'Hospital, d'Escoletes Infantils, l'informe econòmic financer o la plantilla de personal, entre d'altres.

Així doncs, l'actual regidor de transparència, Pere Fiol, ha trencat radicalment amb la política d'opacitat del seu antecessor, Joan Benejam (PP), que no va considerar adient publicitar els pressupostos durant el període d'exposició pública, i només va ordenar penjar-los al web municipal un cop es van aprovar definitivament, i a instàncies del PSOE, que va denunciar en aquell moment la falta de transparència municipal i la poca voluntat de l'anterior equip de govern de permetre a la ciutadania conèixer els documents econòmics que pauten i han de regir la política municipal durant l'exercici en curs.

Cal recordar que l'Ajuntament de Ciutadella va aprovar inicialment el passat 10 de febrer amb els vots favorables de la majoria d'esquerra els pressupostos de 2025 i que ara, durant el període d'exposició pública, es poden consultar al web municipal.

Consulta els pressupostos municipals 2025

El GOB titlla la legalització de grans construccions en rústic com l’especulació urbanística més gran mai no feta a Menorca

Imatge aèrea d'un nucli rural amb gran edificacions construir a sol rústic. GOB MENORCA

MIKE SIERRA - NP / CIUTADELLA DIGITAL

El GOB ha qualificat com “l’operació d’especulació urbanística més gran que hagi viscut Menorca” la proposta de legalitzar grans construccions il·legals en sòl rústic que es possibilita amb la connivència del Govern Balear i el Consell Insular. Segons l’entitat ecologista, aquesta mesura “premia els infractors” i “incita a cometre noves infraccions”, amb greus repercussions per al territori i la imatge de les institucions.

Crítica a les grans construccions il·legals

El GOB denuncia que al camp de Menorca, en nuclis coneguts com “hortals”, hi ha cases de fins a 400 m² amb piscines i luxes que s’han construït sense llicència ni el pagament d’impostos. Aquestes edificacions, explica l’entitat, ara es volen presentar com a construccions humils, malgrat que la normativa vigent des de 2003 ja permet legalitzar cases de fins a 90 m² en nuclis rurals.

“Permetre legalitzar una casa d’aquesta mida ja és una gran generositat social”, assegura el GOB, que recorda que la resta de la ciutadania viu en cases legals, pagant els impostos corresponents.

El GOB apunta a actuacions deshonroses

L’associació també critica les actuacions del Govern Balear, que inclouen l’eliminació de l’Oficina Anticorrupció i la supressió de la Comissió de Medi Ambient. Aquestes decisions, segons el GOB, formen part d’una estratègia per facilitar la legalització de construccions il·legals a través de normatives més laxes. Això, afegeixen, “afecta seriosament la imatge de les institucions democràtiques”.

Demanda de recursos públics

A més, l’entitat critica que l’associació que representa els propietaris de grans xalets il·legals hagi demanat la creació d’una oficina pública per gestionar les legalitzacions, cosa que suposaria un cost afegit per als contribuents. Segons el GOB, “això és un premi de milers o milions d’euros a qui ha pres el pèl a la resta de la societat”.

Una crida a la responsabilitat institucional

Finalment, el GOB fa una crida a la responsabilitat de les institucions i confia que altres mecanismes de l’estat de dret puguin frenar aquesta situació i exigir responsabilitats. Alhora, alerten del perill que aquesta política territorial representa per al futur de Menorca i el seu paisatge.

Podeu llegir de forma integra la carta d'opinió del GOB Menorca al seu web: https://www.gobmenorca.com/carta-a-lassociacio-de-xalets-illegals/

La transparència institucional s’estanca a Menorca: portals oblidats i informació inaccessible

Mike Sierra

CIUTADELLA DIGITAL

La transparència a les institucions menorquines viu un retrocés preocupant. Després de dues legislatures en què les administracions locals van fer avenços significatius per adaptar-se a la Llei de Transparència de 2015, l’escenari ha canviat radicalment. Els portals municipals de transparència, que abans garantien el dret dels ciutadans a la informació pública, avui són un reflex del passat, oferint dades desactualitzades i incompletes.

Un exemple clar d’aquesta apatia és la dificultat per accedir a informació tan bàsica com els sous anuals dels càrrecs públics. A dia d’avui, en alguns municipis com Es Mercadal i Maó, aquestes dades ni tan sols estan disponibles als seus webs, mentre que altres, com Ferreries, Alaior o Sant Lluís, només hi remeten amb referències genèriques al BOIB.

Només Ciutadella i Es Castell presenten informació més clara i accessible sobre les retribucions dels seus representants. Així, el ciutadà que vulgui conèixer els sous actuals de polítics a Menorca no té més opció que consultar directament el Butlletí Oficial de les Illes Balears, escanejant les aprovacions de retribucions publicades al principi de cada legislatura.

Aquest desordre deixa un panorama singular a l’illa, amb grans diferències entre els sous dels alcaldes, que no sempre guarden relació amb la mida o importància dels municipis que governen. Sorprèn que els batlles de Maó i Ciutadella, caps dels municipis més grans de Menorca, percebin retribucions inferiors a les d’Alaior o Sant Lluís, i que, fins i tot, estiguin relativament a prop de municipis més petits com Es Mercadal i Ferreries.

És només un exemple, però per conèixer una informació bàsica, com ara quin salari perceben els nostres batles, un ciutadà difícilment ho pot saber consultant les pàgines web dels ajuntaments. En el millor dels casos, l’adreçaran a llegir o cercar la informació al BOIB oficial. En altres casos, ni tan sols es farà menció. I, fins i tot, hi ha ajuntaments que encara tenen publicada informació de la legislatura anterior.

Fa quatre anys, aquesta informació era habitual a les webs dels ajuntaments. El mateix passava amb les dades sobre dietes, IRPF i patrimonis dels nostres representants polítics. Ens preguntem: Per què hem retrocedit en transparència?

Retribucions a Menorca: el rànquing de 2024

#	Càrrec	Municipi/Organisme	Retribució anual (bruta)
1	Adolfo Vilafranca	Consell de Menorca	60.054 €
2	José Luis Benejam	Alaior	52.272 €
3	Maria Dolores Tronch Folgado	Sant Lluís	49.000 €
4	Héctor Riudavets Pons	Maó	46.187 €
5	Llorenç Ferrer Monjo	Ciutadella	44.519 €
6	Joan Palliser	Es Mercadal	42.000 €
7	Pedro Pons Huguet	Ferreries	42.000 €
8	José Luis Camps (parcial)	Es Castell	35.420 €

Accés a la Plaça des Born des de les Coves de Baixamar: una opció viable per instal·lar un ascensor públic

Imatge actual de les Coves de Baixamar al port de Ciutadella. Foto: A.J.

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

L'Ajuntament de Ciutadella ha iniciat la primera fase de recuperació de les Coves de Baixamar amb un projecte de neteja i enderroc valorat en 14.974,28 € (IVA inclòs) i una durada prevista d’un mes. Aquesta intervenció inclou la retirada de residus i instal·lacions obsoletes, així com l’aixecament topogràfic necessari per planificar futurs projectes d’ús i posada en valor d’aquest espai emblemàtic.

Un ascensor per connectar el port i el centre històric

Aquesta acció obre la porta a reflexionar sobre una proposta que podria resoldre un dels grans reptes històrics de Ciutadella: millorar la connexió i l’accessibilitat entre el port i el centre històric, especialment amb la Plaça des Born. La iniciativa planteja la construcció d’un ascensor que aprofiti el recorregut interior de les coves, ja parcialment existent amb escales tapades, per permetre un accés directe des de Baixamar fins a la superfície, a l’altura de Cas Consol.

Una solució funcional i accessible

Tot i que la idea no és nova, els serveis tècnics municipals han valorat en diverses ocasions que és tècnicament viable, sempre que es completi amb un estudi rigorós. L’ascensor resoldria el desnivell entre el port i el centre històric, creant una connexió directa i accessible tant per a residents com per a visitants. Això també permetria integrar un nou accés a les coves des de la Plaça des Born, potenciant-ne possibles usos futurs, ja siguin museístics, comercials o culturals.

Aquest projecte complementaria altres iniciatives, com la possible peatonalització de la Plaça des Born, convertint-la en un espai més transitable i atractiu. A més, la instal·lació d’un altre ascensor al marge oposat del port podria generar un itinerari circular que milloraria la mobilitat a peu, facilitant la vida dels ciutadans i enriquint l’experiència turística.

Posada en valor patrimonial i turístic

Les Coves de Baixamar representen un element únic del patrimoni històric de Ciutadella. Si s’integren dins un recorregut atractiu que combini història, arquitectura i paisatge, podrien convertir-se en un punt d’interès singular. Això reforçaria el compromís del municipi amb un turisme sostenible i de qualitat, alhora que oferiria una nova manera de descobrir la ciutat des del port fins al cor històric.

Una oportunitat per repensar la ciutat

Les tasques de neteja actuals són només un primer pas per recuperar aquest espai emblemàtic. La possibilitat de construir-hi un ascensor no només resoldria un problema històric d’accessibilitat, sinó que també marcaria un futur més integrador, funcional i atractiu per a Ciutadella.

Amb el port com a porta d’entrada i la Plaça des Born com a icona del centre històric, aquesta proposta podria transformar el recorregut entre ambdós punts en una experiència única, afegint valor al patrimoni local i contribuint al benestar de residents i visitants.

El moment per debatre aquesta idea és ara, aprofitant les actuacions en marxa i la voluntat de recuperar espais amb valor cultural i històric.

Xisco Antich, una figura clau en la historia recent de les Illes Balears, ens deixa als 66 anys

Francesc Antich signant a la presa de possessió com a president del Govern de les Illes Balears l'any 2007.

 Nota de Premsa - M.S /CIUTADELLA DIGITAL

Dijous al vespre les Illes Balears han rebut amb profunda tristesa la notícia de la mort de Francesc Antich i Oliver, dues vegades president del Govern de les Illes Balears i una de les figures més rellevants en la construcció de l’autonomia de la comunitat.

Nascut a Caracas el 1958, Antich va desenvolupar una trajectòria política marcada pel diàleg, el consens i el compromís amb els valors progressistes. Va ser batle d’Algaida entre 1991 i 1997, conseller de Medi Ambient del Consell de Mallorca, diputat al Parlament i al Congrés dels Diputats, senador autonòmic i president de l’Autoritat Portuària. Però, sobretot, serà recordat com a president del Govern en dos mandats crucials (1999-2003 i 2007-2011).

Durant el seu primer mandat, Antich va liderar la transferència de la competència de salut, culminant el desenvolupament del primer Estatut d’autonomia. En el segon mandat, va continuar amb la seva aposta per un model de creixement sostenible i la defensa d’un millor finançament per a les Illes. També es va destacar per impulsar la igualtat de gènere i la creació de l’Institut Balear de la Dona, marcant una fita en la lluita contra la violència masclista.

La presidenta del Govern, Margalida Prohens, juntament amb la resta de l’executiu, ha expressat el seu condol, destacant el paper decisiu d’Antich en la modernització i la consolidació de les Illes Balears com a comunitat autònoma.

Francesc Antich fou distingit amb la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma el 2006, un reconeixement a la seva contribució al desenvolupament de l’autonomia balear.

La capella ardent s’instal·larà avui de 16.30 a 20.h al Consolat de Mar, on els ciutadans podran acomiadar-se d’un líder que, més enllà de la política, va saber connectar amb la gent gràcies al seu tarannà dialogant i proper. L' ultim comiat serà demà dissabte, de 11 a 13 hores, al cementiri d'Algaida. 

Xisco Antich deixa un llegat que transcendeix el temps: un exemple de servei públic i compromís amb el futur de les Illes Balears.