Tribut als 'héroes': quan el silenci no és una opció

Reportatge gràfic: ANTXON CASTRESANA

Antxon Castresana / CIUTADELLA DIGITAL

No era un simple concert. No era una altra nit de festa a JAZZBAH. Era una cerimònia, un ritual col·lectiu on la música d’Héroes del Silencio tornava a alçar-se entre la boira del temps. Amb totes les entrades esgotades abans que el primer acord ressonés, l’expectació es podia tallar amb un riff de guitarra.

Joan Bagur, mestre de cerimònies d’aquesta trobada d’ànimes rockeres, va donar la benvinguda a una audiència impacient. HÉROES TRIBUT BAND no es conforma amb tocar les cançons: les reviu, les incendia i les converteix en una màquina del temps directa als anys daurats d’una de les bandes més icòniques del rock en castellà.

I quan comença a sonar Nuestros Nombres, l’ona expansiva ho arrossega tot. El públic entra en trànsit i amb Iberia Sumergida i Deshacer el Mundo la sala es converteix en una tempesta d’acords elèctrics i cors entregats.

Els clàssics s’encadenen com un cop de puny rere l’altre: Sirena Varada, La Herida i Apuesta por el Rock & Roll porten la passió al punt d’ebullició, però és amb Héroe de Leyenda quan la comunió és total. Ovació eixordadora. Ulls brillants. Això no és només un tribut, és un acte de fe.

No hi ha respir. Entre Dos Tierras esclata com un crit de guerra i Maldito Duende desperta velles emocions que mai han marxat del tot. Avalancha és just això: una explosió que ho arrasa tot. I quan sembla que el cim ja està assolit, arriba el desenllaç apoteòsic amb La Chispa Adecuada i Para Siempre, posant el punt final amb una sacsejada d’adrenalina pura.

Una vegada més, JAZZBAH es converteix en un temple. Un espai on el temps es dilueix i la música, poderosa i eterna, pren el control. Els fans han tornat a rugir amb l’esperit dels Héroes. I qui hi va ser, sap que no oblidarà aquesta nit de llegenda.