LA PEATONALITZACIÓ DELS ANYS 80: DE LA CONTROVÈRSIA INICIAL A L'ÈXIT INDISCUTIBLE per Antoni Salvador

 

Fotos: ANDREU SALORD

Ara que escolto reticències a la peatonalització immediata de la plaça del Born o al trasllat dels autobusos a la Perimetral –per alguns mai és el moment adequat, sempre és millor deixar-ho per més endavant– em venen a la memòria vells records d’aquells anys en què, des d’un govern municipal progressista, vam apostar per peatonalitzar i transformar Ciutadella. 

Recordo perfectament les veus d’alerta d’aquells que predeien el desastre quan es va eliminar el trànsit del nucli antic, i les torno a sentir avui. Alguns comerciants auguraven la fi del món i dels seus negocis si els cotxes no circulaven pels seus carrers. Però la història ens ha demostrat que res de tot això va succeir.

Qui dubta avui de l’èxit que va suposar la peatonalització del centre històric de Ciutadella i de les seves places més emblemàtiques? Avui, dècades després, Ciutadella compta amb un centre amable, viu, de gran atractiu turístic, amb carrers per a vianants envejables. Aquella aposta valenta ha donat fruits, i ara només queda culminar-la: el Born és la peça que encaixa definitivament el model de ciutat iniciat fa més de trenta anys.

Una resistència històrica als canvis

Ciutadella ha estat tradicionalment una ciutat conservadora, on els canvis urbanístics i de mobilitat han estat difícils d’implantar. A diferència de Maó, on s’han construït diversos aparcaments subterranis, a Ciutadella no se n’ha fet cap. Això reflecteix la resistència de la ciutat a adoptar mesures innovadores.

Un dels períodes amb més transformacions va ser entre 1983 i 1991, durant els mandats d’Antoni Orell i posteriorment el meu. Aquests vuit anys van ser clau per a la modernització de la ciutat, tant pel nombre d’infraestructures creades com pels canvis estructurals implementats.

Els primers passos cap a una ciutat més accessible

La peatonalització de Ciutadella es va impulsar amb decisió durant aquella legislatura, seguint un projecte inicial de l’arquitecte Josep Martorell. L’objectiu era transformar l’eix que va des de la plaça de les Palmeres fins al Born, en un procés que es va desenvolupar en diverses fases i no es va completar fins als anys 1986-87.

Abans d’aquella reforma, la plaça de la Catedral i la plaça Nova estaven ocupades per aparcaments i la circulació de vehicles era constant, incloent-hi les Voltes. La decisió de peatonalitzar aquestes zones no va estar exempta de controvèrsia. Diversos comerciants s’hi van oposar, reunint-se en un bar de les Voltes, influenciats per sectors polítics conservadors. Argumentaven que la peatonalització seria un desastre per als negocis. No obstant això, el temps ha demostrat que aquestes accions han beneficiat el comerç i han millorat la qualitat urbana.

De la polèmica al triomf: espais guanyats per als ciutadans

La peatonalització també va afectar altres zones de la ciutat. Per exemple, la plaça d’Artrutx, que antigament era una àrea de gir per als autobusos que anaven a les platges. Quan es va decidir reformar-la i eliminar aquest trànsit, es va generar una forta oposició, especialment per part d’un bar de la zona i de grups polítics conservadors. Amb el temps, però, la plaça s’ha consolidat com un espai de convivència i oci.

Un altre canvi rellevant va ser la implementació de la zona blava a la Contramurada durant aquella etapa de govern. Al principi, molts comerciants temien que perjudicaria l’activitat econòmica, però en realitat va fomentar la rotació de vehicles, evitant que treballadors de bancs i establiments ocupessin les places durant tota la jornada. Avui en dia, ningú en qüestiona la utilitat, i fins i tot es considera que caldria ampliar aquesta regulació a zones com el passeig Sant Nicolau.

La por al canvi paralitza la política actual

Tot i l’èxit d’aquestes mesures, els darrers 15 anys han estat marcats per una por evident a continuar implementant reformes urbanístiques i de mobilitat. Els polítics han estat reticents a aplicar el pla de mobilitat existent per temor a la reacció de determinats sectors de la població.

Un altre exemple clar va ser la peatonalització de la banda esquerra de la plaça des Pins. Tot i la resistència inicial, avui és un espai consolidat que ha dinamitzat la zona i beneficiat els establiments que hi operen.

Cap a una mobilitat més sostenible i eficient

Ara, el debat gira també entorn del trasllat definitiu de la zona de busos de la plaça des Pins a la Perimetral. No té sentit que els autocars hagin d’arribar fins allà, travessant carrers estrets com el Degollador o la República Argentina, generant situacions de risc evidents. Tot i que fins ara no hi ha hagut accidents greus, és evident que aquests carrers no estan preparats per acollir el trànsit de vehicles tan voluminosos.

L’oposició a traslladar l’estació prové, en gran part, de l’empresa concessionària del transport públic. No obstant això, qui té la competència sobre la circulació dins el municipi és l’Ajuntament de Ciutadella, no el Consell Insular. Evitar prendre decisions valentes és, en si mateix, una decisió errònia.

Situar l’estació d’autobusos a la zona perimetral, on conflueixen la Ronda Nord i la Ronda Sud, permetria un millor intercanvi de línies i ajudaria a potenciar l’ús del transport públic. Ara mateix, hi ha una confusió entre el concepte d’estació i de parada. La plaça des Pins és una estació, no una simple parada. Mantenir aquest equipament en un espai tan emblemàtic, cèntric i congestionat no té sentit. En canvi, una simple parada a la zona d’Es Pins, amb autobusos més petits, podria ser una solució intermèdia acceptable.

Una prioritat real i no només un eslogan polític

D’altra banda, la mobilitat sostenible hauria de ser una prioritat real i no només un tema recurrent en debats polítics. A la majoria de platges s’hauria de potenciar el servei d’autobusos llançadora i reduir dràsticament l’accés de vehicles privats, especialment a la costa sud, on la massificació és insostenible. També caldria afrontar, d’una vegada per totes, el problema dels cotxes de lloguer. Menorca n’acumula massa, i les empreses locals es veuen obligades a competir amb companyies de fora que porten milers de vehicles sense pagar impost de circulació ni generar un benefici real per l’illa. Aquesta sobreoferta fa baixar els preus i empobreix les empreses locals.

Aquest problema de mobilitat s’arrossega des de fa anys sense que s’hi posi remei. La peatonalització del Born és imprescindible. Amb un simple decret d’alcaldia, demà mateix Es Born podria ser peatonal, sense necessitat de debats interminables. El que falta és fermesa política.

En definitiva, la mobilitat a Ciutadella és un problema que s’eternitza per manca de determinació política. Fa més de deu anys que hi ha fons europeus per construir l’estació d’autobusos, però l’obra no s’ha fet. El Pla General està aturat. És hora de deixar d’ajornar els canvis i fer passes fermes cap a un model de ciutat més habitable. Fa 30 anys, un govern progressista va transformar Ciutadella. Ara, un altre govern d’esquerres hauria d’apuntalar la mobilitat per a les pròximes dècades.

Per Antoni Salvador Caules

Març 2025